Una filosofia de vida

"El meu avi Rubianes em deia: «Treu-te els diners del damunt, perquè donen molt mal rotllo: un dia et vesteixen de dalt a baix i l'endemà et despullen completament». I jo m'ho crec de totes totes. 

Els diners no són per estalviar-los, són per gastar-los. Un amic em deia: «Hòstia, Pepe, és que portes un ritme..., arribaràs a la vellesa sense ni un duro». Bé, i si no arribo a vell? Que un dia et despertes amb un bonyet i s'ha acabat el bròquil. Així, almenys, si m'he d'estar a l'hospital amb el bonyet, pensaré: «Que bé que m'ho he passat! Que me quiten lo bailao»

Pepe Rubianes - Me'n vaig

És curiós que ahir la tarda les paraules d'aquest galaicocatalà fèssin decantar la balança un 25% més cap al sí, per pendre una decissió sobre si viatjar a Moscú o no. 

És curiós que hores després la tragèdia a Galicia, em va convencer del tot.

***** 

"Mi abuelo Rubianes me decía: «Sácate el dinero de encima, porque da muy mal rollo: un día te viste de arriba abajo y al día siguiente te desnuda completamente». Y yo me lo creo de todas todas. 

El dinero no es para ahorrarlo, es para gastarlo. Un amigo me decía: «Hostia, Pepe, es que llevas un ritmo..., llegarás a la vejez sin un duro». Bien, y si no llego a viejo? Que un día te despiertes con un bultito y se acabo lo que se daba. Así, al menos, si me tengo que estar en el hospital con el bultito, pensaré: «Que bien que me lo he pasado! Que me quiten lo bailao»

Pepe Rubianes - Me voy

Es curioso que ayer por la tarde las palabras de este galaicocatalán hicieran decantar la balanza un 25% más hacia el sí para tomar una decisión sobre viajar a Moscú o no. 

Es curioso que horas después la tragedia en Galicia me convenciera del todo.    

Avui he volgut reeditar especialment aquesta foto de la meva estada a Santiago de Compostela.

Avui, encara que amb el cor compungit, em sento més viva i amb el pensament d'intentar viure cada dia com si fos l'últim.

*****

Hoy he querido reeditar especialmente esta foto de mi estancia en Santiago de Compostela. 

Hoy, aunque con el corazón en un puño, me siento más viva y con el pensamiento de intentar vivir cada dia como si fuera el último.